Tractant-se de l’estat actual de la política i vist l’abús de metàfores marineres que s’ha fet del procés, no se m’ha acudit un títol millor per definir el moment que vivim ara. I és que ens trobem en una pausa temporal desesperant i amb ganes de seguir navegant.
Per als poc avesats a la navegació “calma blanca” és l’expressió que s’usa en navegació quan hi ha absència total de vent. És el què en castellà es coneix com a “calma chicha”. En aquest sentit, la definició etimològica que de la versió castellana he trobat al centre virtual Cervantes, va molt bé per il·lustrar la desesperació que genera aquesta quietud.
Semblava que el passat 25N el president havia d’anunciar les tan anhelades plebiscitàries, però en comptes d’això va fer un discurs en què posava més l’accent en el com i el qui que no pas en el quan. A la replica d’en Junqueras 2 de desembre hom esperava una solució màgica que permetés una entesa entre els dos presidents i marques la ruta…
Però lluny de tota esperança les dues rutes transcorren per camins diferents, i tots dos s’han enredat en els seus respectius laberints mentre la població espera que aquests es trobin en algun punt del que ara no en veiem la indicació.
Sigui com sigui ens trobem com mariners en un veler en mig del Mar dels Sargassos, aquella regió de l’oceà Atlàntic famosa per l’absència de vent i què pot fer desesperar la tripulació.
Però més val que el capità i el segon d’abord es posin d’acord en la ruta a seguir, que acordin cap a on hem de dirigir la proa d’aquesta nau, ja que la desesperació pot tornar-se en deserció, i no anem sobrats de mariners.
I compte que a la tripulació hi sonen campanades de motí, i aquesta tropa ja ha demostrat que sap amotinar-se molt bé!
La Rauxa 
Retroenllaç: Tot igual | La Rauxa