Etiquetes

, , , , ,

Aquest article completa una sèrie que tracta el problema de les pensions, podeu llegir el primer que es focalitza en la situació laboral d’Espanya, el segon centrat en la situació laboral a Catalunya i el tercer que té per objecte reflexionar sobre els sous i cotitzacions.

Fins ara hem parlat dels ingressos, però com sempre per valorar la sostenibilitat del sistema hem de mirar l’altre plat de la balança, les despeses. Quanta gent cobra les pensions?

Per analitzar aquest factor ens hem de fixar en la piràmide d’edat i parlar de sistemes de pensions.

Per pagar les pensions hi ha dos grans sistemes: el de capitalització i el de redistribució. El primer es basa en el fet que els diners que jo aporto al sistema de pensions es posa en una guardiola i el dia que em jubili s’aprofita els diners que hi ha en aquella guardiola per pagar-me la pensió. El de redistribució es basa en el fet que el que jo pago avui en concepte de pensions s’usa per pagar la pensió dels jubilats actuals, i el dia que jo em jubili cobraré la meva pensió dels diners que aportin els treballadors d’aquell moment.

Per si encara teniu dubtes aclarir que Espanya es basa en el segon sistema, el redistributiu. Què vol dir això? Doncs que no existeix una gran guardiola amb els diners de les nostres pensions, ja que tot allò que em treuen de la nòmina va directe a pagar les pensions de la gent gran d’avui dia, i no s’acumula.

Aquest sistema és sostenible mentre hi hagi prou joves que treballin per pagar les pensions, però les alarmes comencen a sonar quan la població s’envelleix i no hi ha prou joves per pagar les pensions. I aquí és on entra en joc la piràmide d’edat. La societat actual té dues perversions, per començar les famílies cada cop tenen menys descendència, la majoria de parelles joves, si tenen fills, amb prou feines en tenen un de sol, lluny dels dos o tres fills que tenien les famílies fa uns anys. L’altre “perversió” és que la gent gran cada cop viu més, l’esperança de vida es va allargant a poc a poc, i cada cop hi ha més gent gran.

Per tant el sistema sembla poc viable, oi? Si 200 han de pagar la pensió a 20 sembla lògic, però si, exagerant una mica, us dic que són 20 el que han de pagar la pensió a 200 la cosa ja agafa un altre color…

Per tant s’ha de veure quanta gent gran hi ha, i el més important, quanta gent jove ve darrere… La famosa piràmide d’edat.

piramide-edat

Comparativa del percentatge d’habitants de cada grup d’edat a Catalunya i Espanya. Veure gràfica amb dades a https://dadesobertes.org/visions/piramide-edat.html

La bossa de pensionistes és majoritàriament aquelles persones de més de 65 anys l’edat de jubilació estàndard, malgrat que el govern d’Espanya ha augmentat aquesta edat a 67 anys. Si comparem les dades de Catalunya amb la resta d’Espanya, veurem que la gent de més de 65 anys a casa nostra suposa un 18,64% de la població, mentre que a Espanya suposa el 18,75%. Podem dir que la població catalana està menys envellida.

I les esperances de futur? Si mirem l’altre extrem i ens fixem en els que han de venir, posaré el focus en els joves de 0 a 19 anys. Sí que és cert que l’edat mínima per treballar és de 16 anys, moment en què entren al mercat laboral, però les franges d’edat que dóna l’INE em feia triar entre posar el límit en els 14 o els 19 i he preferit fer aquest segon atès que la majoria de joves fan estudis superiors i no entren “en serio” al mercat laboral fins més enllà dels 18 anys.

Així doncs les dades diuen que la població 0-19 a Espanya és el 19,67% mentre que a Catalunya suposa el 20,62% de la població.

Vistes les dades podem afirmar que a Catalunya hi ha una població menys envellida i tenim més “pedrera” per pagar les futures pensions. Val a dir, també, que tampoc es tracta d’una variació gaire gran i que tot i així el sistema a Catalunya necessita que el jovent tingui major nombre de fills, el que passa ineludiblement per unes polítiques que afavoreixin la natalitat, però d’això ja parlaré en una altra ocasió…

Advertisements