Divendres passat vaig assistir a una nova xerrada de l’equip de govern als ciutadans. En aquesta ocasió el tema a tractar era el futur del front litoral, és a dir, de les tres xemeneies.
Tot plegat va resultar una mica “fer volar coloms”, ja que es va evidenciar que no hi ha cap projecte, ni cap finançament, ni cap idea de què fer amb les tres xemeneies.
Una cosa va quedar clara, l’Ajuntament té la legítima intenció de fer pisos als terrenys propietats de Banesto, allà on hi havia Akzo Nobel / Procolor.
Ara com ara és la gran àrea sense urbanitzar a primera línia de mar, un autèntic caramel que es pot tornar una enorme patata calenta si no se sap gestionar correctament.
Ara bé, això no es pot realitzar sense un pla director de tot el front marítim i això passa per trobar una sortida a les tres xemeneies, qüestió que ara per ara no està ni verda.
Una altra pedra a la sabata és el finançament, i no hi ha cap projecte de fer res allà, cap inversor ni cap estudi previ. Simplement res.
Així doncs. l’anomenada Fase I, que va ser la que semblava que estava més encaminada, consisteix a desviar el col·lector d’aigües residuals que travessa els terrenys paral·lel a la platja.
Sobre aquest aspecte ni l’alcalde, ni l’expert que va vendre’ns el “no projecte” van comentar com es pagaria, i aquí em preocupa la informació apareguda a La Vanguardia dijous (el dia anterior a la reunió). Segons el rotatiu l’alcalde afirma que el cost de 5 milions d’euros l’ha d’assumir el propietari (a repartir entre ENDESA, Banesto i el mateix ajuntament), però l’elèctrica no sembla disposada a posar ni un euro sobre la taula, pel que no veig clar el futur d’aquesta fase I.
La fase II, aixecar pisos, encara es veu més difícil, ja que com el mateix alcalde va afirmar no hi ha cap inversor interessat a fer-ne, i s’hauria de revisar la qualificació dels terrenys que majoritàriament són industrials.
I finalment ve la fase III, trobar una sortida per a les 3 xemeneies. On el problema es torna majúscul, ja que el manteniment d’aquest símbol té un elevat cost i no hi ha cap idea d’equipament per al poble que encaixi. Així doncs ara per ara no saben que fer.
I de que va versar la reunió doncs? Bé, malgrat el que pugui semblar per la descripció, la reunió va ser interessant, ja que el tècnic que va fer la major part de l’exposició va parlar de “models de ciutat” i semblava tenir clar que el futur de la zona passava per apostar per models de ciutat on la importància la pren el ciutadà.
Ara falta que els problemes de falta de finançament i falta de projecte clar, no deixin en un calaix totes aquestes bones intencions del model de ciutat que ens van ensenyar. Ara falta definir com fer volar uns coloms que no tenen ales.
La Rauxa 