Etiquetes

, , , ,

Avui no parlaré tant del recurrent procés, si no de l’espectacle viscut ara fa quasi un més, en el ple municipal del passat dilluns 27 d’octubre, en que l’alcalde va desposseir les competències de protocol i comunicació a Isabel Marcuello.  

Aquesta reorganització es va realitzar mitjançant un decret d’alcaldia el mateix dia que Isabel, de baixa des de finals de gener, tornava a la sala de plens. Va ser una acció en el meu parer desafortunada en les formes i calendari. És cert que l’alcalde és qui te potestat per atorgar o treure les competències, però fer-ho per decret i sense necessitat de donar explicacions… avui dia no son les millors formes, la política ha evolucionat, i el ciutadà es mereix més.

D’altra banda desafortunada en els temps, el mateix dia que la Isabel tornava a l’activitat, i just després del ple en que les tres regidores afins a na Isabel votessin “Sí” a la moció del 9N, el contrari que l’alcalde i la postura oficial de l’agrupació socialista adrianenca. Sóc el primer que penso que no és un càstig a aquesta votació, crec que la decisió ve de lluny, però el temps elegit ha estat aquest, i cara la població pot donar joc a interpretar-se d’aquesta manera.

Finalment estem a menys de sis mesos de les eleccions municipals (24 de maig de 2015) en que s’escolliran les noves majories, i reorganitzarà l’organització consistorial. Moure competències de cartera te poc recorregut i significa obrir una crisi innecessària que marcarà el final de legislatura, en comptes de dedicar l’últim mig any a gestionar el dia a dia que és el que necessita la ciutat.

Ara si, val a dir que la política és covard, molt covard, i fa fàstic. La manera més lògica de matar aquest tema hauria estat deixar passar aquest sis mesos i en el moment de proclamar les properes llistes jugar a reordenar. Coneixent com conec a na Isabel, no crec que entri al joc de voler continuar en les llistes socialistes, després de l’episodi de primàries ha donat un cop de porta a l’agrupació i no voldrà participar de les properes llistes. D’aquesta manera no era necessari cap moviment per “desactivar-la”.

Per “anular” les regidores afins (Pepi, Loli i Fina) era tan senzill com situar-les en els llocs 8 a 10 de la propera llista electoral. A dia d’avui la meva intuïció li dóna als socialistes 6 o 7 regidors (perdent la majoria que te actualment amb 11), i per tant tots aquells que surtin en les posicions posteriors a 7 tindran dificultats per renovar l’acta de regidor/a.

Però fer aquest dos últims paràgrafs que he explicat és covard com he dit,  la majoria de ciutadans no entén de llistes, no coneix els noms, i veu el nom de l’alcaldable i les sigles, el que hi ha més enllà és desconegut, de manera que aquests jocs de números és una manera opaca de matar adversaris dins del partit.

S’haurà de veure els propers mesos quins nous moviments interns hi ha. Callau deia en una recent entrevista que la crisi del PSC Sant Adrià s’havia tancat. Esperem que els moviments de l’últim ple siguin el cadenat que ho tanca, el municipi no mereix seguir veient episodis d’una guerra que va esclatar quan el passat juny de 2013 en Sito va decidir plegar.

Sigui com sigui, Isabel ha estat la gran víctima política de tot aquest procés i el seu futur a dia d’avui és una incògnita. Ignoro que farà a parir del maig vinent, però espero que aquells qui continuïn al consistori, companys socialistes o no, prenguin nota de les seves virtuts, de la seva coherència i determinació i l’apliquin a la propera legislatura. Sant Adrià ho necessita.

 

Anuncis