Etiquetes

, , ,

Aquests darrers dies he vist un munt de comentaris per les xarxes afirmant que a Sant Adrià no es votaria perquè l’alcalde no ho permetia. Aquestes afirmacions, errònies i fruit de la confusió, tenen el seu origen en el rebuig de l’Ajuntament a la moció de suport del món local a la convocatòria de consulta sobre el futur polític de Catalunya del 9 de novembre de 2014.

Llavors, quin significat té i perquè va servir la votació dilluns 29 de la moció de suport al 9N? I quin efecte té que el fet que l’ajuntament la rebutges? Què passarà el 9N a Sant Adrià? Hi ha molts dubtes al respecte i provaré d’anar posant una mica de llum a les diferents qüestions començant pel més bàsic:

Què és una moció?

Una moció és una declaració que se sotmet a votació, expressant el suport o la censura a l’acció del govern. Per tant és explicitar la postura de l’ajuntament però sense cap efecte jurídic.

I doncs, per a que serveix?

A efectes pràctics per ben poc, és simplement un posicionament, un dir “estic d’acord” o “estic en contra” però sense que aquesta declaració tingui cap conseqüència. Un parell d’exemples, el 26 de maig l’Ajuntament va aprovar per unanimitat una moció de suport als treballadors d’Schott Ibérica, però això no va evitar el se tancament i acomiadament. Igualment el març de 2012 va votar una moció de rebuig de la llei de la reforma laboral, però no per això va evitar-ne la seva aprovació.

Per tant es podrà votar igualment a Sant Adrià?

Sí, el proper 9N els adrianencs i adrianenques tindran el mateix dret que la resta de catalans i catalanes d’expressar la seva opinió en una urna. El fet que Sant Adrià hagi rebutjat aquesta moció no suposa cap impediment per celebrar la consulta al nostre municipi.

Però i el cens? Si Sant Adrià no el dona…

En una contesa electoral o un referèndum amb efectes jurídics el cens s’elabora a partir del padró municipal que depèn de l’ajuntament, i aquest l’entrega a l’administració que efectua el procés electoral. En aquest cas no es tracta d’un referèndum, si no d’una consulta popular no refrendaria, i per tant no té valor jurídic. El cens no s’elaborarà en base al padró i la Generalitat no li ha demanat el cens a cap ajuntament. Per tant, l’ajuntament no pot evitar-ne la celebració negant-se a entregar les dades dels ciutadans.

I com s’elaborarà el cens llavors?

La llei de consultes aprovada al parlament amb el suport del 78,5% dels diputats del parlament (inclosos els del PSC, partit que governa a Sant Adrià i que va votar No a la moció de suport al 9N), estableix que el cens s’elaborarà en base al Registre de població de Catalunya de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT). Per tant no es necessari el cens dels municipis.

I els estrangers residents a Sant Adrià?

Els estrangers comunitaris residents a Catalunya amb més d’un any de residència i els extracomunitaris que superin els tres anys de residència, hauran de registrar-se per votar. Aquest procés de registre finalitzava ahir dia 7 d’octubre, però a causa de la suspensió cautelar del TC havia quedar paralitzat. Dilluns 6 d’octubre el govern va decidir reobrir-lo i  la data de tancament del registre ha quedat posposada. A dia d’avui no s’ha fixat la data límit per efectuar el registre i dependrà de com avancin els esdeveniments.

I els col·legis electorals?

El govern va elaborar un llistat provisional de col·legis electorals i meses de votació. Aquest llistat es va desenvolupar en base als col·legis i meses emprades en les últimes eleccions i es va enviar als ajuntaments per tal que confirmessin les seus. En el nostre municipi aquest llistat inclou 11 seus. Els ajuntaments tenien com a límit novament dimarts 7 per contestar al a Generalitat, però novament la suspensió del TC ha fet saltar aquesta previsió de calendari. El dimarts només 72 dels 947 que hi ha a tot Catalunya havien confirmat quins locals estarien disponibles, i la Generalitat ha ampliat el termini per tal que els ajuntaments confirmin els col·legis electorals disponibles.

I Sant Adrià?

Sant Adrià no ha contestat a aquesta sol·licitud i el més probable es que no ho faci i que no vulgui cedir els seus espais per celebrar la consulta.

Llavors no tindrem col·legis electorals a Sant Adrià?

Les seus habituals dels col·legis electorals són de propietat municipal i per tant és l’ajuntament qui les ha d’obrir i posar a disposició. Per entendre’ns, la generalitat no te les claus dels col·legis i no pot obrir-los si no ho fa l’ajuntament.

En aquest sentit el consistori pot posar dificultats afegides al procés, però en la roda de premsa efectuada l’endemà de la convocatòria de consulta, la vicepresidenta del Govern va explicar que es faria en aquests casos. Si l’ajuntament no respon a la sol·licitud de la Generalitat o es nega a oferir les seves seus habituals, la generalitat oferirà una seu alternativa.

Això vol dir que haurem d’estar atents als propers dies en els que la Generalitat tancarà el termini per rebre resposta per part dels consistoris i publiqui la llista definitiva de col·legis electorals i meses. El més probable es que se’ns citi a una seu electoral diferent a la que hem anat habitualment.

 

Anuncis