Etiquetes

, , , , ,

Sóc una persona que em “flipen” els anàlisis polítics. Defecte de fabricació potser. I sóc propici a veure “conspiracions” arreu. Per aquesta raó repassant mentalment la votació de la moció de suport al 9N de dilluns 29 em plantejo una particular reconstrucció dels fets i significat del resultat. Val a dir que són conjectures meves i que qualsevol similitud amb la realitat serà fruït de la casualitat.

Abans de tot haig de dir que evidentment cada grup municipal així com els regidors que l’integren són lliures de votar segons la seva opinió política, i que el fet que jo no hi estigui d’acord no treu la legitimitat del seu vot. I per tant no es tracta de dir qui ha fet bé o malament. Més enllà que jo personalment opini que el fet de consultar és innegociable (més enllà del resultat de la consulta en si), i per tant m’entristeix que part de regidors socialistes hagin optat per tombar la moció, i fer que Sant Adrià hagi dit “No”, i considero que aquest consistori m’ha fallat.

Dit això, el que sí trobaria molt trist és el fet que en part la divisió del grup socialista i la victòria del No hagués estat esperonada per altres motivacions que les estrictament polítiques, si no per divisions internes, com es podrà intuir en la meva particular teoria de la conspiració.

Fets suposats en el sentit del vot socialista

Per al meu anàlisi hem de partir d’un anàlisi del perfil del PSC al nostre municipi. Dins els socialistes hi ha diverses sensibilitats vers la consulta. Hi ha l’anomenada corrent catalanista, que seria favorable a la consulta. D’altra banda hi ha l’anomenat aparell del PSC que te les seves reserves i en tot cas seria favorable a una altra consulta. I després s’hauria d’afegir una tercera corrent de la que no existeix com a tal, però si que l’he pogut detectar, la via PSOE, que serien aquells socialistes que no volen la consulta i es reflecteixen en les paraules de Pedro Sánchez de dilluns en que la titllava d’inconstitucional i donava suport al recurs presentat pel PP al TC.

Seguint la lògica la primera corrent votaria Si a la moció de la AMI, la segona s’hi abstindria (o fins i tot podria votar a favor), i la tercera en votaria NO. Sobra dir, que la posició de l’Alcalde de Sant Adrià és la de votar “NO” tal com es va veure en la votació.

Punt de partida

Per començar l’anàlisi partim d’un punt de partida força senzill. El consistori compta amb 11 regidors socialistes, 4 populars (3 populars i 1 no adscrit després de baralles internes), 3 ecosocialistes, 2 convergens i un de PxC.

La moció presentada per CiU (conjuntament amb ERC, que no disposa de regidors, i l’ANC i Òmnium, que no son formacions polítiques) comptava amb el rebuig inicial dels quatre regidors de la llista popular i la regidora de Plataforma. Tanmateix comptava amb el suport dels dos regidors de CiU, i després d’afegir-hi una esmena també dels regidors d’ICV-EUiA. Així doncs quedava una balança equilibrada de 5 a 5 i serien decisius els 11 vots socialistes.

Hom esperava una possible abstenció socialista que no hagués torpedinat la seva aprovació, però en aquest equilibri de forces i davant un empat hauria estat necessari el vot de qualitat del batlle per dirimir el resultat. Això li hauria donat tot el protagonisme a Joan Callau i la seva negativa l’hauria posat en una posició molt incòmode ja que hauria quedat com a responsable últim de la seva no aprovació. Un escenari que entenc pot resultar força hostil i poc còmode per a l’alcalde.

Absència de regidors

Però poques vegades un ple tan transcendent es desenvolupa segons el guió escrit, i aquest no va ser una excepció. La primera sorpresa va ser l’absència de dos regidors al ple. Concretament van faltar Isabel Marcuello (PSC) i Gregorio Camacho (ICV-EUiA). L’absència d’Isabel va ser motivada per raons de salut (com és sabut des de l’accident a l’ascensor de l’ajuntament no és el primer ple al que no pot assistir), i en l’escenari de partida no hauria afectat el resultat. L’absència de Gregorio però si que feia decantar la balança, ja que al no votar a favor de la moció, el marcador quedava 5 a 4 i davant l’abstenció socialista aquesta hauria quedat refusada. En aquest escenari l’alcalde “salvava la papereta” personal i en tot cas els retrets dels “pro-consulta” s’haurien dirigit contra el grup socialista i no tant en la persona de l’alcalde.

Grup dividit

Però aquest segon escenari tampoc es va complir, i es que el grup socialista va votar dividit. Ignoro com es va desenvolupar la reunió del grup socialista en la que es va decidir que es votaria individualment, i també ignoro si hi havia una directriu de vot en algun sentit o un altre, o hi havia llibertat total de vot.

D’altra banda en el moment de produir-se la reunió del grup socialista és de suposar que no coneixien que en Gregorio no es presentaria al ple. D’haver-ho sabut i preveient una victòria del NO amb l’abstenció socialista, s’haurien posicionat en aquest sentit com a grup?

Però la realitat és que tres regidores socialistes van votar a favor i dues més s’hi van abstenir, pel que la majoria restant del grup van haver de evidenciar la seva negativa a donar suport a que es voti i evidenciar el seu No.

I aquí ve el més interessant: qui va votar a favor? Les tres regidores que van situar-se al costat de l’aprovació de la Moció van ser Fina López Navarrete, Loli Ocaña i Pepi Pérez, totes elles “marcuellistes”.

Per qui no conegui la política adrianenca s’ha d’explicar que el grup municipal socialista fa temps que està dividit. Aquesta divisió va fer-se evident amb la dimissió de l’antic alcalde Sito Canga i en el moment d’elegir el nou batlle. La lluita interna entre Isabel Marcuello (Primera tinent d’alcalde i número 2 a les llistes electorals) i Joan Callau (quart en la llista electoral), va tancar-se amb una renuncia d’aquesta a presentar batalla per l’alcaldia, però amb una intenció de fer-li front a unes primàries. Lluny de ser la solució ideal, les primàries van fer més gran la distància entre totes dues corrents fins al punt que Isabel Marcuello va renunciar a tots els càrrecs que tenia dins el partit.

Així doncs el vot favorable de les regidores “marcuellistes” a la moció de suport, hauria facilitat el “Sí” i les hauria fet protagonistes de la nit, per alegria dels ciutadans “pro-consulta”, el que hauria debilitat el sector “oficial” del grup municipal al haver perdut una votació a causa dels “crítics”.

Ignoro quin rèdit electoral suposa el “No” per als socialistes adrianencs cara a les properes municipals, i quans vots haurien pogut guanyar/perdre amb un “Sí”. Però està clar que els regidors “Callauistes” consideraven que els era més favorable un “No” i així ho van evidenciar en la seva votació.

Però més enllà dels vots que pugui suposar un “Si” o un “No” el proper 29 de Març, el que està clar és que aquest “No” juntament amb el seu comunicat final just abans de la votació (i sense torn de rèplica), ha reforçat la seva posició dins de l’agrupació municipal a Sant Adrià, i ha posat en una posició difícil dins el seu partit a les regidores que han votat a favor.

Així doncs com a ciutadà, espero que en el rerefons de la votació, no hi hagués motius interns que hagin pogut influir i enterbolir una votació tant significativa.

Anuncis